UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 19 d’octubre de 2010

CII

Les fulles del somni es despullen tan lentes com gotes d’aigua vessades al front de la tardor, i s’amunteguen, ja per sempre més, a l’os de la memòria.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Passat i futur entrellaçats: la memòria preserva alhora que extingeix el somni, l’arbre de la poesia va perdent les fulles, però continua amb l’emoció de l’amor. També aquest poema, sense gaires paraules, té una gran força. Les “gotes d’aigua vessades al front de la tardor”: al front perquè es tracta del que resideix al cap d’una persona, les gotes per la seva capacitat erosionadora metafòrica. L'erosió de l'experiència, la de l'amor que mor amb el temps, la de l'amor que creix amb el temps.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies Helena.
Bona tria i bon comentari.
T'adones si ha emprat recursos estilístics? Comença amb una sinestècia espectacular: "Les fulles del somni" i seguesix amb altres dues emprant el mateix tipus de construcció sintàctica: "el front de la tardor" i "l'os de la memòria". Aquesta darrera és molt potent i totes tres molt ben trobades, aconsegueixe nuna clara personificació del somni que cobra una gran força vital.
El Pere bessó és tot un gran geni

Helena Bonals ha dit...

És tot un gran geni en una petita poesia.

Pere Bessó ha dit...

Gràcies a totes dues. Sou una finor exquisida.
Agraït de veritat.
Pere