La remor més que silenci,
és l'ombra d'un sospir,
un fil d'impossibles
prim, esmolat i amagat
que surt mig arrugat
per les obscures tenebres
d'un somni abandonat
amb flaire s'inocència blava.
És un mar sense onatge,
una mirada opaca de cristall
que amaga la ferida del buit
d'un esquinçat rostre d'arlequí.
Aina
La remor: el que resta d’un sospir, un fil, una cua d’amors impossibles a punt per ferir de nou. Tot plegat prové de la foscor d’un amor abandonat, amb el qual ha perdut la innocència, amb la seva flaire blava . Un “mar sense onatge”: fet de profunditat i gens de superficie, sense empatia, sense felicitat. L’esquinçat rostre d’arlequí seria el de la veu poètica, que sembla que només faci poesia per distreure el rei.
Fa 2 dies
Entrades
3 comentaris:
Quan es traspassa l'umbral del somni l'inocència blava que l'habitava queda totalment exil·liada, fora de lloc. Fer realitat un amor idílic impossible acaba per portar com a consequència un dolor tan gran que converteix la mirada en vidre, amagat tota la vitalitat que abans tenia.
Es perd l'empatia com molt bé assenyales, i el jo poètic esdeve quelcom semblant a un arlequí que es sent ridicul sota la mirada del rei que sovint el critica, ironitza i menysprea sense adonar-se'n.
Gràcies Helena per la teua deicació. has fet una anàlisi molt acurada i ajustada als sentiments que intentava transmetre
Ara jo no ja no sé que puc comentar. ho haveu dit tot entre les dues.
Remor de vida, de dolor, de por,de felicitat. Hi ha que saber avançar amb aquesta remor que traspassa.
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada