Els llibres
Conservo encara l’hàbit del silenci
de quan vivia temps menys sorollosos
i era feliç sense saber-ho.
Algun ectoplasma de mi sovint ordena
prestatges invisibles, treu la pols,
endreça, fa dissabte. Jo me’l miro
condescendent, bonhomiós, tranquil,
i fins i tot hi parlo en veu tant
baixa que no em sent, o fa veure que no em sent.
Tardes enllà d’uns anys que no he viscut
ni tal volta viuré, si algú despenja
qualsevol llibre sentirà una lleu,
amable i molt subtil esgarrifança
que potser li desvetllarà el desig mig adormit de fer-ne la lectura.
MARTÍ i POL, Miquel
La veu poètica es projecta alhora en el passat i en el futur, en parlar de llibres. El passat feliç de quan ho era sense saber-ho. El futur de quan ja no hi serà, segurament. O el mateix pas del temps a través dels llibres, que són dies, anys que no ha viscut directament, però sí literàriament. El més important: que algú vibri amb els llibres amb els quals ell ha vibrat, que a aquest algú se li desvetlli "el desig mig adormit de fer-ne la lectura". Un ectoplasma de la veu poètica ordena "virtualment" les lectures en el seu cervell, que les va convertint en bagatge, per a ell i per als altres. Hi ha qui menysprea les idees que surten de les lectures, però tot és important, tot contribueix a fer un pòsit de cultura. Aquest poema l'he llegit al bloc "Salms" de Josep Porcar, arrel de la diada de Sant Jordi, i he tingut ganes de comentar-lo.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Fantàstic Helena. has fet un magnífic comentari.
mira et deixe un xicotet resum sobre Martí i Pol, que aquestos dies ja saps que estic enfrascada amb resums i altres temes. ja el tenia fet, així que copie i pegue:
La seua poesia té una base autobiogràfica, va més enllà de la seua malaltia (esclerosi múltiple) i de la seua realitat històrica. Amb ella aconsegueix crear un clima interior d’una gran pau.
El poble i La fàbrica pertanyen al corrent literari del realisme històric. Utilitzava un llenguatge molt directe i senzill per a fer una descripció detallada, on posava de manifest el contrast entre les condicions de vida dels obrers i la tendresa que manifesta en certes persones, de vegades amb noms i cognoms de la seua gent.
A la primera meitat des 70, els efectes de la seua malaltia es reflecteixen a lla seua obra on s’imposa la solitud, l’angoixa i una certa presència de la mort.
Posteriorment aconsegueix un major vitalisme gràcies a la recuperació de les llibertats polítiques que viu a la societat catalana.
Mor la seua primera dona i un nou amor convertit en segon matrimoni aconsegueix donar una nova estabilitat a la seua vida com ho demostra a Els bells camins o a Estimada Marta, llibre de poesia amorosa molt conegut.A meitat dels 80 s’inicia la seua darrera etapa, que consisteix en una nova mirada cap a l’interior, que té coma elements temàtics fonamentals el pas del temps i la proximitat de la vellesa.Els llibres que publicà als 90 es caracteritzen pel desconcert, el desencís, la inseguretat com ho manifesta a Un hivern plàcid i Al llibre de les solituds.
M'agrada la inclusió de la paraula ectoplasma. "amable i subtil esgarrifança", jo tamb´ñe la he sentida davant els meus llibres.
M'agrada la teva idea de la vibració amb els llibres, Helena.
Joana, jo crec que els teus resums bé valen un blog per si sols. Ho dic de debò. O un llibret, un manual!
Gràcies Florenci, vaig un poc atabalada, però el millor de tot és que és una tasca que no em costa cap s'acrifici, sinó tot el contrari, m'encanta fer-la.
Publica un comentari a l'entrada