UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 4 de maig de 2010

Ofèlia en flames (II)

Poeta
és qui pren un ganivet per contemplar
l’imperial esfondrament d’una pell encetada

qui escriu no per dir-se
sinó per fer-se
com les boques quan besen

Poeta
és el vegetal amb cos d’animal
i ulls de llenguatge

qui escampa flors
sobre els rastres de la vermina
mentre diu les espines dels pètals.

PONS, Pere Antoni Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Poeta és el qui fereix com un ganivet, però només a partir de la superfície de la pell. Qui escriu no per a tenir sinó per a ser. Poeta és aquell que aparentment no diu res, però que és mescla d’acció i reflexió, a través del llenguatge. És qui troba bellesa, flors, entre els cucs, la misèria que omple la vida. Alhora, és realista entre allò bell, “diu les espines dels pètals”. En definitiva, el poeta és fet de contrastos i equilibris per trobar la poesia. Respecte el títol, “Ofèlia en flames”, parlaria de la passió que encén la veu poètica per fer poemes, que gairebé la fa embogir.

5 comentaris:

Joana ha dit...

La poesia és vida, una forma d'entendre la vida que va més enllà de la simple realitat. ës com diria Pavese, el fruit de les ferides de l'ànima, o com ja va dir Kavafis les il·lusions que omplin el buit de la nostra existència.
Per a mi no es res més que forma de vida que s'aferra als somnis i deixa volar la imaginació en un intent d'evadir-nos de tant en tant de la monotonia i els convencionalismes de les accions rutinaries i quotidianes de la vida.
I ja pare, Helena, que no sé on aniré a parar.
Una abraçada i gràcies per la reflexió.

la Teresa ha dit...

M'han agradat molt aquests tres versos: qui escriu no per dir-se/
sinó per fer-se/com les boques quan besen

Resulta fascinant veure com la pròpia poesia té tantes i tantes reflexions sobre la poesia i els poetes. Com diu la Joana, la poesia és segurament una manera d'entendre la vida. Però n'hi ha de tants tipus, de poesia... Tots els qui l'estimem devem tenir alguna cosa en comú, però a l'hora també moltes diferències, com els nostres versos...

Helena, aquests posts sobre l'antologia de la poesia jove dels Països Catalans són fantàstics!

GEMMA ha dit...

Com sempre els teus posts em nutreixen l'ànima, fas que em faci, m'ajudes a fer-me. Que bé t'expresses.

Petonet!

Helena Bonals ha dit...

"Resulta fascinant veure com la pròpia poesia té tantes i tantes reflexions sobre la poesia i els poetes": completament d'acord, Teresa, és on em desenvolupo millor.

També sóc d'acord amb la Joana, i "el fruit de les ferides de l'ànima". De les que ens fan i de les que fem.

Gemma, moltes gràcies, mai m'ho crec això que dius.

Alyebard ha dit...

qui escriu no per dir-se/
sinó per fer-se/com les boques quan besen
. M'han encantat. I descriu molt bé l'acte poètic. Escriure per un mateix per omplir-se. si a més algú et llegeix, millor.