UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 23 de maig de 2010

De com es pinta un bosc
(els volums de pintura dels quadres)


Pins taquen palpables pins.
L’arruga d’un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çò que el fa
ser soca, precisament).

PEDRALS, Josep. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Una mica com els arbres que no deixen veure el bosc: un bosc es pinta a base de capes, com quan s’estudia, es pinta una paret o es repassa un poema. Un pi en primer pla substitueix l’arruga del que ha quedat enrere, que ve a ser com una soca, precisament, perquè és la base sense la qual no hi ha poesia, no es retén res en estudiar, ni queda ben pintat un quadre o una paret. És la tècnica de la pintura a l’oli que permet de retocar allò pintat un cop sec, cosa que no passa amb una aquarel·la.

4 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Molt sugerent la idea del quadre, la tecnica de l'oli, de com empra els pins que queden ocults, el work in progress. Els pins amagats, els fulls de paper d'aquella novel·la que van a parar a la paperera, els metres de pel·licula, les escenes descartades que tambe es quedaran al calaix per sempre. Pins que no veura le visitant de l'exposicio; frases, metafores que el lector no llegira mai; sequencies senceres que l'espectador ignorara que han estat rodades, tots ells elements que han quedat arraconats enmig el proces de la creacio, i de vegades (molt sovint) acostumen a ser eles millors elements, els cops d'inspiracio mes extraordinaris que l'artista ha tingut. Pero, es clar, no quadraven amb la resta, feien anar coixa la obra final. Millor tallar, tapar, esborrar, llençar, amb la pena al cor de saber que mata el millor fill que ha tingut pel be de la familia.

A la vida passa igual. No sempre podem emprar les millors idees que em tingut, perque feien trontollar el context. Quan preguntaren al Buster Keaton que quin era el millor gag que havia filmat mai, va dir que un de complicadissim, ingeniosissim (i car, a mes) pero que no l'ha vist mai ningu, perque ell mateix va decidir tallar-lo: li desequilibrava el conjunt del film. Igual amb els pins tapats, igual en aquest quadre imaginari, igual amb les nostres vides.

Si haguessim de parlar per totes les vegades que ens hem hagut de mossegar els llavis!!

Florenci Salesas ha dit...

A part dels accents impossibles de posar, en aquest cas cal afegir-hi alguna falta d'ortografia força interessant, pel que representa de desacreditacio: em enloc d'em, etc. Una feina extraordinaria com a comentarista... per l'altra banda! El teu si que es un bon comentari, Helena.

Ah! i "puga" i "arruga" m'agrada molt com sonen.

Helena Bonals ha dit...

Florenci: el teu comentari tapa el meu! M'agrada molt com acaba, jo que em costa tant de mossegar els llavis! Defecte-virtut alhora, com tots.

Joana ha dit...

Després de llegir els dos comentaris, jo reste emmudida, no m'atreveixo, que dirieu vosaltres, la competència és molt gran!!!
Una gran abraçada a tots dos i moltíssimes gràcies, llegir-vos, és tot un gran plaer, però continue pensant que el millor de tot seria poder comentar tots aquest temes a una cafeteria. Llàstima estar tan lluny.
B7s
Ah!!! i ara me'n vaig cap a Notes Vistes, Helena, que ja t'ho vaig dir ahir.