UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 9 de maig de 2010

Be-bop

Ofendre la feblesa amb el desig
enamorar el migdia amb paraules de mitjanit
rebentar portes i costums lògiques
subornar pells amb tisores
entre quatre parets inventar persecucions
seduir col·legiales amb encants de Gregor Samsa
amb nadons esvalotar barrams de bèsties salvatges
canviar art per carn
xocar contra amors com contra cotxes
escrutar ferides com mapes del tresor
combregar amb totes les envestides
llegir amb les ungles amb el sexe
cantar agonies d’amant podrit
escriure crims
cometre versos

PONS, Pere Antoni Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Aquest és un poema fet a base de contrastos (el que se’n diria “concordia discors/ discordia concors”), i d’infinitius que els articulen. Per exemple desig contra feblesa, perquè la ment enamorada mou muntanyes. “enamorar migdia amb paraules de mitjanit”, és voler-ho tenir tot, la nit i el dia. També es contrasta quatre parets amb persecucions, pell i tisores, art i carn en un joc de paraules, amors immaterials que xoquen contra cotxes terrenals, llegir amb el sexe. I acaba rebentant “portes i costums i lògiques”, com es fa quan es crea, amb la construcció final: “escriure crims/ cometre versos”, ja que una cosa tan delicada com un vers pot arribar a ser com un crim. Respecte el títol: “Be-bop”, seria una referència al ritme de les composicions musicals jazzístiques, que són plenes de contrast, com en aquest poema carregat de verbs en infinitiu, que conviden a l’acció.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Sembla un poema desesperat. El que més em crida l'atenció a més de la temàtic és la construcció del versos que estan fet jugant els paral·lelísmes dels infinitius sempre complementats amb un objecte directe impropi, és a dir un complement directe que no aporta la informació lògica que el verb necessita. No sé si m'he explicat, supose que m'hauràs entés. Crec que es la primera vegada que em trobe amb aquest joc del llenguatge que li serveis al poeta per a marcar els contratos,tan grans, sobretot a la primera part.
M'ha semblat molt enginyos, El poeta ha sabut jugar fort i els resultats són sorpenents.
Gràcies Helena.

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada molt aquest poema, és sorprenent el que aconsegueix, sobretot en els dos últims versos. No sé si es tracta d'alguna imatge retòrica.

Florenci Salesas ha dit...

El trobo un xic efectista.

Això de:

escriure crims
cometre versos

És molt potent estèticament, molt enginyós. Potser també té molt de contingut i jo no ho sé veure. Em fa pensar en aquestes versions de Macbeth en la que tothom crida com boig i diu paraulotes. M'agrada la provocació quan em fa pensar. Quan no, em quedo igual i, per tant, gens provocat. El poema m'ha avorrit sobiranament. Ja ho admeto, segur que sóc jo. El poeta (qualsevol artista) ha d'admetre que no sempre que no tots els lectors/recptors estem en la seva freqüència d'ona. Per aquest motiu tampoc s'haurien de sentir molestos pel que pugui dir un ximple com jo. Per mi, ja pot continuar fent la seva feina, que segur que és genial. A mi em sembla una porquería, ves...

Helena Bonals ha dit...

Florenci:

Ja sou dos, tu i el meu pare, que no hi veieu res. A mi em sap greu no ser capaç d'entendre'l a fons, i en tot cas no em sembla cap porqueria. Potser algun dia hi torno. Alguns versos els retinc, com "rebentar portes i costums lògiques" i "escrutar ferides com mapes del tresor".