UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 15 de maig de 2010

L’assumpció evolutiva

L’allau de runes de porta
que dóna enlloc
em visita als matins, cervell i trapezi enrabiat.

Dubte si puc
inhumar aquest catolicisme inútil
que repta com un androide-vestigi.

El dolor que hi ha dins meu
és tan vast
que no deixa espai a flagel·lacions.

LÓPEZ I ABAD, Ferran Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

“L’allau de runes de porta”, massa sortides que no duen enlloc, com no sigui la poesia, se li fan presents als matins, símbol de l’inici de les coses. “cervell i trapezi”, ànima i cos enrabiats amb el catolicisme inútil, el de l’assumpció de Maria per exemple, que representa que va pujar en cos i ànima al cel. Una “assumpció evolutiva”, que voldria ser com una religió d’acord amb la tesi de Darwin. Dubta si pot inhumar aquest catolicisme que perdura malgrat tot. El seu dolor interior(el de l’amor segurament, el que el porta a fer poesia) és tan gran que no ha de semblar-ho pas per fora, en forma de flagel·lacions, que és com s’entén normalment el dolor. És, doncs, un poema sobre la presència de la religió en la nostra vida.

5 comentaris:

Joana ha dit...

M'he quedat sobretot a la darrera estrofa on amb el dolor,mot abstracte, el poeta parla de sentiments del tot impalpables que és capaç de sentir d'una manera molt intensa mitjançant una hipérbole molt ben trobada, que aconsegueix en superposar el dolor espiritual al físic que no hi´té lloc. És tan profund que fins i tots superior a les flagel·lacions.

Joana ha dit...

Ah espere que hages rebut el meu regalet!!!
B7s

GEMMA ha dit...

Hola Helena, no acostumo a comentar els poemes que ens fas conéixer per aquí però tinc ganes de dir-te que valoro, aprecio i admiro moltíssim els teus acurats i atents anàlisis, es respira una sensibilitat tan sublim que m'emociona, m'encanta aquesta capacitat que tens. Gràcies, m'aportes.

Helena Bonals ha dit...

Gemma:

Com diuen alguns blocs, "un bloc es nodreix dels teus comentaris". Agraeixo infinitament el que em dius, a vegades sembla que parles per a una paret! Sort de la Joana, el Florenci i tu sobretot.

Olga Xirinacs ha dit...

El catolicisme del protagonista, que tant el molesta, si el deixa decandir s'extingirà per ell mateix. Encara no ha arribat a establir el seu criteri, és jove i ha d'adquirir força. Quan creixi veurà que els detalls concrets desplacen les gtrans paraules i consignes buides.