UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 2 de maig de 2010

Reality Show

Quina estranya manera de cercar,
d’esmenar orfes parracs d’existència
sense trobar res més que aquesta dansa
de disfresses absurdes i cansades,
aquest estat de zombi ingravidesa
on la ment ja no avança ni es commou,
on tot es guarda en vàcues carmanyoles
i cada pensament s’apaga sol.
Sempre esperant el darrer desenllaç,
l’obsoleta avantguarda que defuig
un temps que sempre està per arribar.
Trist succedani de felicitat,
petita baula de vida ajornada
que el tedi ens ofrena diàriament
Ccom absurdes mascotes de saló
o bíblies imantades per l’engany.
Quin infaust divagar entre andròmines
d’emoció saturada i previsible,
tot allò que de tan imprevisible
se’ns torna mut, orfe, vell, caducat.

GALAN I MARTÍ, Andreu. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

El fenomen televisiu dels "reality shows" serveix a la veu poètica per carregar contra el realisme en l’art i en la vida. Amb imatges com “aquest estat de zombi ingravidesa”, que no té gens a veure amb el ser capaç de volar, “en vàcues carmanyoles”, que no aconsegueixen de fer durar “cada pensament que s’apaga sol”, “com absurdes mascotes de saló”, que a més d’antiestètiques, el ser dissecades no les fa perdurar com ho fa el somniar, el romanticisme. “entre andròmines/ d’emoció saturada i previsible”, definició exacta del que són aquests programes, “tot allò que de tan imprescindible/ se’ns torna mut” (perquè no comunica res), “orfe” (perquè no en sabem l’origen, no hi ha una raó de ser), “vell, caducat” (perquè no és etern). Un imprescindible molt prescindible al capdavall. L'atac als "reality shows" em sembla justificat, i el contrari, defensar el llegir, em sembla necessari.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Crec que el poema manifesta la veritable existència de la nostra vida, que no va més lluny d'una posta en escena, un show, per amagar el desencís de l'absurda disfressa de les accions quotidianes que s'encarrega de dissimular "com absurdes mascotes de saló", l'engany del dia a dia.

Helena Bonals ha dit...

La tornes a clavar, Joana.