No vivim, les paraules
ens desviuen i ens fan,
cercadors enfebrits
de bellesa, perduts
presoners d’una pàgina.
PONS, Ponç
Les grans obres d’art han exigit molts de sacrificis als seus autors, sobretot de relació social. Tancats a la seva torre de vori, els artistes no viuen, perquè l’art és el contrari de la vida, a la recerca de la bellesa. Al mateix temps, les paraules "ens fan", omplen de sentit les nostres vides. “perduts presoners d’una pàgina”, més important que res més per als qui escriuen, hi perden la joventut si cal. Tot per poder ser llegits i estimats, ja que, segons Kundera, el plaer més gran és ser admirat. De totes maneres, l’artista mai és esclau, l’art, com l’amor, és fill de la llibertat.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
I les paraules, Helena, el nostre major tresor, unes aliades que ens ajuden a transcendir la realitat a traves de l'art.
De vegades son les melodies magistrals d'algunes bandes sonores que projecten vivències irrepetibles, ultrapassant el sentit primer per el que foren creades i tranportant-nos cap a una sublim forma d'expressió que en fa gaudir de la frescor de la nit al ras, contemplant un cel estrellat.
Només en seràs presoner si consideres el llibre una presó. Per exemple, la pàgina a Internet fa lliure el vol ben lluny, com ara mateix demostra Helena.
També et pots sentir presoner si escrius malament, després te n'adones i no pots rectificar un cop imprès. D'aquí la dificultat d'escriure, quan tothom es pensa que és fàcil i s'hi atreveix.
Publica un comentari a l'entrada