Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’espere,
qui t’encalme el cor
neguitós pel viatge
i t’aculla sense dissidència
perquè siga impossible destriar-vos.
Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’oferisca
tota la set i l’aigua.
ALMELA ARTÍGUEZ, Vicent dins Versos.cat
Aquest poema podria fer referència al retorn d'Ulisses a casa, en aquest cas sense una Penèlope esperant. En una parella és bo que cadascú tingui tota la set de l'altre alhora que l'aigua per saciar l'altre. Si això no es dóna, "no és grat el regrés", l'acceptació de la prosa de què és feta una parella.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
8 comentaris:
La set i l'aigua, fonamentals en l'amor.
M'agrada aquest poema.
fanal blau: a mi també m'agrada molt, perquè diu alguna cosa nova, no enganya.
M'agrada molt, perquè expressa com la persona estimada és qui produeix la sensació de set feréstega, però també és qui la calma. Per renéixer finalment fosos en un mar d'amor.
Barcelona m'enamora: ho descrius molt bé.
beure i sentir-se assedegat, sols així l'amor persisteix al desert o a la gran ciutat!!!
És veritat, Joana, si només hi ha una de les dues coses, l'amor no persisteix.
M'ha fet molta il·lusió veure el poema ací penjat! Gràcies, Helena. M'alegre que t'haja agradat. Seguiré visitant-te.
Em passa poques vegades que algun poeta agraeixi el meu esforç, o simplement que el citi. Gràcies, Vicent.
Publica un comentari a l'entrada