Llistat quotidià

Desbrossar el camí amb carícies,
Parar taula amb verbs eterns.
Bastir el llit de converses nocturnes,
escriure elegies de les hores
Que hem deixat escapar.
eixugar hipoteques de petons
o voler perdurar en vigília als braços.
Hissar un croissant cada matí
igualment amable o hostil
que el primer cafè amb llet.
Adonar-se sobtadament de l’altra pell.
Convertir-se, ferir-se, viure
amb tot el temps del món.
Llegir plegats l’Albert Espinosa.
Planxar mentre cole porter ens recorda
que no hem posat prou suavitzant.
Hidratar la raó. Tocar els sons del mirall.
Saltar-se la secció d’ultracongelats
i anar directes a la verdura.
Creuar somriures amb dedicació.

A tot això li hem dit
amor.

CHUSCARTES dins El rincón de Chuscartes

Les sinestèsies corren per aquest poema. Coses quotidianes amb d'altres de líriques de costat. Coses materials fetes de d'altres d'espirituals. Coses prosaiques com les hipoteques al costat dels petons. La monotonia de cada matí compensada amb un croissant, adonant-se del temps deixat escapar. Ser conscient de "l'altra pell", de la superfície tant com del "ferir-se", de la profunditat. Somniar amb els llibres que ho permeten. Adonar-se que hem posat poc suavitzant a la nostra relació, sentint música. Ignorar allò congelat i anar directament a allò fresc. Somriure amb ganes, "A tot això li hem dit/ amor": un amor autèntic que permet a l'ull poètic de lluir aquesta veu tan inspirada.