Una pavana de llum
Avui la remor és silenci
pels racons del record,
un silenci de pols blanquinosa
per on fugen les imatges.
Avui la remor és silenci
i l'acompanye amb l'espessa música
d'una pavana de llum.
MOMPÓ, Francesc
Avui la remor de la vida és silenci, poesia, “pels racons del record”, tots i cada un dels versos. “un silenci de pols blanquinosa”, paral·lelament a la pols de les estrelles, seria el silenci de la pàgina en blanc, més enllà del poema que només n’ocupa una petita part, no com la prosa. La poesia, alhora, i paradoxalment, té relació amb "l'espessa música" tant com amb la nit, la “pavana de llum”. Pavana que si és com la de Fauré, s’escau aquí perquè és sublim com un cel estrellat, el de la imatge en el bloc de Francesc Mompó, Uendos, greixets i maremortes.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
Moltíssimes gràcies Helena; la teva amabilitat és impagable.
Una abraçada
Salut i Terra
La remor més que silenci,
és l'ombra d'un sospir,
un fil d'impossibles
prim, esmolatt i amagat
que surt mig arrugat
per les obscures tenebres
d'un somni abandonat
amb flaire s'inocència blava.
És un mar sense onatge,
una mirada opaca de cristall
que amaga la ferida del buit
d'un esquinçat rostre d'arlequí.
Mira ja sé que no té molta relació amb el magnífic poema de Francesc Monpo, però en llegir-lo m'ha aparegut aquest. Aqui te'l deixo i més endavant el penjo al meu bloc.
Volia dir d'arlequí, ho sento.
Aina:
el teu és el pròxim poema que veuràs comentat en aquest bloc.
Crec que és molt inspirat, d'un cop d'ull.
Ara he de deixar l'ordinador per una estona.
Publica un comentari a l'entrada