UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 9 de setembre del 2010

Ruptura

El meu cor és amb tu
i m’ha deixat ben buit, com càntir exhaurit.

I n’estic tan gelós perquè a tu s’abalança
que per això hem trencat.

El meu cor i jo no parem d’enganxar-nos
car em barra el camí que em porta al meu amor.

Ell sí que t’ha guanyat i a mi m’ha deixat sol
Pietat, estimada, uneix-me amb el meu cor!

ZENIA, Salem Sol cec, poeta berber traduït per Carles Castellanos

Raó i cor contraposades. L’intel·lecte està gelós del sentiment, de l’emoció, els únics que porten a l’altra, de la mateixa manera que no hi ha poesia sense sentiment. Hi ha un “triangle amorós” metafòric entre la raó, el cor d’ell i el cor de l’altra. És en lluita amb ell mateix, en definitiva, voldria trobar l’amor que fós racional, i l’amor no hi sol passar per l’enteniment, que deia Hesse.

3 comentaris:

Alyebard ha dit...

Sempre l'amor és contraposició de moltes coses: desigs, tendresa, bogeria, raó. Por i il·lusió. En resum, vida.

Joana ha dit...

De vegades l'amor és taan cruel que ens fa perdre la nostra pròpia autoestima. Encegats per la passió arribem a regalar-lo i quedar-nos sense ell.

La lluna es freda
El pont ressona
quan el creue en solitari.
Tan Taigi

Helena Bonals ha dit...

Joana:
Que profund! A més de guapa ets molt intel·ligent.