UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 22 de setembre del 2010

De segona residència

Amor, l’oblit, desig, i la luxúria
d’acomplir-se el moment, de proclamar-lo.
Senzilla aquesta pau, i sense espera
viure en silenci la primera joia.

Només qui dubta amaga la certesa.
Només celebra qui s’obstina a creure.

MARTÍNEZ MARZO, Isidre Els adéus, 2000, dins Imparables. Una antologia

“Amor, l’oblit, desig, la luxúria”: coses entremesclades que porten a la joia del moment, viscuda sense espera, però en el silenci i la pau de la poesia. “Només qui dubta amaga la certesa” com els núvols amaguen la lluna o el sol. Només celebra el qui és tossut, apassionat i individual, que venia a dir D.H. Lawrence: el qui té fe, el qui a més d’obstinat esdevé tenaç. Aquest pot arribar a trobar la “segona residència” de l’amor: la poesia.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Només qui calla ignora la música de la vida.
He,he, sembla un anunci de Coca-cola ( el meu comentari, és clar; el teu és genial)

montse ha dit...

Dubtar i avançar així és la vida.

Salut!!!

artur ha dit...

atrevir-se ....o morir !

Helena Bonals ha dit...

M'agrada aquesta versió del "renovar-se o morir"!