El primer amor
Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.
PALAU i FABRE, Josep
El primer amor sol ser el més gran. És normal, al cap dels anys, de tornar-ne a estar enamorat. En la poesia, en la nit, en l’hivern, es manifestarà més que mai fins i tot. Els ulls són “fidels al cor”, no ha deixat de recordar la seva imatge, lligada directament al cor segons Gilabert de Pròixita. Es tracta d’un amor que no té passat només, és present encara, i només el podrà substituir un amor de la mateixa alçada.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Totalment d'acord amb el teu comentaria, només el pot descambellar un que estigui a la mateixa alçada.
Quina paraula, "descambellar". No l'he sentit mai, sona molt bé.
probablement sigui un localisme: ve de "escambell" que crec recordar que era una estructura alta (tipus cadira o escó) i descambellar és fer caure algú de l'escambell i caure de l’escambell: Perdre la importància, la influència. ;-)
Les pluges de l'hivern és una bonica imatge que relaciona aquesta freda estació amb el desamor actual, que porta el jo poètic cap al passat, cap els records que l'acompanyen en les solitàries nits del present.
Molt bonic!!!
Ja has descobert el truc del gat o encara no?
Es frecs, sense cap record de fracàs, només l'emoció que sents.
Publica un comentari a l'entrada