UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 27 de setembre de 2010

A l’atzar

I bé seria, si no res tinguera,
benaurat de saber-me en la mancança
de l’única certesa que m’importa.

No me’n sent digne, encara que l’auguri
de l’oracle s’enganye de fortuna.

Afirme en cada sí l’entusiasme
de buscar i trobar.
Em cal la vida.

MARTÍNEZ MARZO, Isidre Els adéus, 2000, dins Imparables. Una antologia

Si no tingués res, si fos mort, tampoc tindria la poesia, per tant té sort de saber-ho, per a la realització d’aquesta poesia. No se’n sent digne, de viure més, si no li ha de servir per a l’obra, encara que li vagi molt bé. Li cal la vida, sempre en contradicció amb l’art, per poder portar a terme precisament aquest art. No voldria tampoc ser mort en vida, li cal buscar i trobar, no que li sigui donat tot o tret tot d’entrada. “A l’atzar” és com funciona la creativitat, mai és segur que trobis la bona idea. Després de buscar i trobar, ha trobat que li cal la vida.

5 comentaris:

Joana ha dit...

El poema em recorda a Campoamor:

La vida es dulce o amarga; es corta o larga. ¿Qué importa? El que la goza la halla corta, y el que la sufre la halla larga.
( Ramón de Campoamor )

Helena Bonals ha dit...

Precisament sobre la vida parla la foto del meu bloc d'avui.

La vide n'a d'importance

l'important c'est la rose

Joana ha dit...

Doncs jo he passat i no l'he vista!!!
Ah i després de la meua terrible interpretació, reste a l'espera de la teua. No em deises així!!!

Helena Bonals ha dit...

Aquesta cita en francès de la cançó de Gilbert Bécaud és part de la interpretació de la imatge que vaig penjar ahir, la d'avui. No hi veus la relació? Espero més participació, OK?

Joana ha dit...

Helenaaaaaa!!! Que em portes de cap!!!