UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 11 de setembre de 2010

Amor

La lluna s’ha esmunyit
darrere les muntanyes;
ja comença l’exili.

La mesquita és ben plena,
fins al pas del llindar.
Millor que avui, ahir.

D’esquenes a la vida,
tot sovint discutim
de coses impossibles.

Cercant una llumeta enmig de la tenebra
som cecs a la claror
de la lluna del cel.

El seny ja s’ha assecat.
Han cavat en el cor
per a fer-hi un refugi.

Escupen a la vida.
L’horitzó està barrat
quan s’oblida l’amor.

ZENIA, Salem Sol cec, Poemes d’amor i de lluita Traduit per Carles Castellanos

Si perdem de vista la lluna, o sigui el que ens parla del passat (“Millor que avui, ahir”), si esdevenim “cecs a la claror/ de la lluna del cel”, que és com esdevenir-ho del sol, de la vida que ella reflecteix, començarà l’exili interior, se’ns assecarà el seny, discutirem de "coses impossibles". Cal fer un refugi en el cor. En definitiva: se’ns barrarà l’horitzó, el futur, si oblidem el passat.

3 comentaris:

Joana ha dit...

L'arbre solitari
cerca la llum sense l'éxtasi
de les nits de lluna.

L'exili de la lluna apaga els estels del cel i l'ompli d'una tenebra tan fosca com la gola del llop.

Elvira FR ha dit...

No coneixia aquesta poeta ni el poema gràcies!

Helena Bonals ha dit...

Elvira, és un poeta berber, trobo teca pels meus blocs a qualsevol lloc.