UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 3 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés

Reprodueixo un tros d'una entrada del mes de febrer del 2009 en relació amb la "Diada Estellés", el 4 de setembre del 2010.

Els amants

(La carn vol carn
Ausiàs March)

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent, Mort i pam. Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente. Carena editors. València 2004. Pàg. 23

He escollit aquest poema d’Estellés perquè, tot i defensar el contrari del que jo crec generalment (“sólo digo mi canción para quien conmigo va”), tot i que jo admiro Petrarca i Riba, té tanta força aquest poema, i tanta part de raó, i és tan ben musicat per Ovidi Montllor, que em rendeixo als seus peus, al seu primitivisme. Eric Fromm ha dit que l’amor ha de ser mancat d’avidesa, que només ha de ser tendresa. I la passió?

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

L'amor ha de ser les dues coses, totes dues amb el seu ritme i el seu temps. Són complement l'una de l'altre. Un gest de tendresa a vegades te més força que un bes de passió. I al revés.

Joana ha dit...

L'amor és molt complicat Helana, de vegades no el trobes, altres creus haver-lo descobert i no t'hi pots permetre el luxe de gaudir-lo, altres el tens amagat i ni te n'adones. El que sí tinc molt clar com diu Alyebard, és que és la unió de tendresa i pasió i que totes dues coses no es poden portar a terma si no es comparteix el temps, els records i les experiències viscudes perquè si no compartim l'anem deixant morir, i amb ell nosaltres.

Molt bona tria. Estic gaudint molt anant de bloc en bloc llegint Estellés.

Bona diada!!!

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Vols que te l'enllace al face? a la pàgina on estan fent l'hometatge? ho estan penjant tots allí.

Elvira FR ha dit...

L'amor és tan complexe que cada persona, cada poeta té la seva visió...bona tria!

Florenci Salesas ha dit...

Res a dir sobre aquesta meravella. Ara per ara, un record molt viu que mai oblidaré...

la Teresa ha dit...

És un dels meus poemes preferits