UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 3 de setembre de 2010

LXXVII

Per a què aquesta nit d'escuma si no hi ha jocs de mar?

BESSÓ, Pere Minimals, 1999

Per a què el plaer, sense la felicitat? Per a què el gerro, sense aigua? O bé el marc de la finestra, sense una bona vista?

4 comentaris:

Joana ha dit...

Per anar tirant endavant, potser?

T'apuntes a la diada d?Estellés per a demà?

Jo tot i les vacances blocaires, ja ho he fet!!!

Helena Bonals ha dit...

Tens raó, per tirar endavant. A més, les coses no són pas blanques o negres.

Florenci Salesas ha dit...

Bon poema, però m'agrada més el comentari. Això de l'escuma, però, és molt líric.

Cert que jugues amb l'avantatge que empres tres símils enlloc d'un. Amb tot, els teus són molt bons, Helena.

Pere Bessó ha dit...

Allò de anar anant (i sense tir ni tret, ai las) és, amiga Bonals, com pecar sense profit
(i sense suc)...

[Una abraçada delitosa, amiga.
I gràcies per la teua dedicació cap a les meues coses.
Pere]