UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 20 de setembre de 2010

Destrio entre els plecs dels records
moments concrets de bellesa:
la llum tèbia d’un sol que es fon,
la capsa que embolica pessics de tendresa,
l’amarada calma de mirar-te quan dorms.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (44)

“els plecs dels records” serien les pàgines escrites, entre ells troba “moments concrets de bellesa”, instants de felicitat immutables, juntament amb “la llum tèbia d’un sol que es fon”: encara més bell encara, com ho és la maduresa de la vida. “la capsa que embolica pessics de tendresa" seria de nou la poesia que ell fa. Estimar és voler dormir amb l’altre, diu Kundera, sobretot amb aquesta “amarada calma de mirar-te quan dorms”. És un poema rodó.

5 comentaris:

montse ha dit...

Aquest moments de tendresa són font de vida i són necessaris com l'oxigen.

Helena Bonals ha dit...

"Aquest moments de tendresa són font de vida i són necessaris com l'oxigen". Sobretot quan vius sota l'aigua.

Elvira FR ha dit...

preciós i tendre aquest poema de A la barana dels teus dits!

Jesús M. Tibau ha dit...

infinites gràcies de nou.

Joana ha dit...

Entre els records, la tendència més humana és la de reviure aquells que ens resulten més agradables.