LXXVII
Per a què aquesta nit d'escuma si no hi ha jocs de mar?
BESSÓ, Pere Minimals, 1999
Per a què el plaer, sense la felicitat? Per a què el gerro, sense aigua? O bé el marc de la finestra, sense una bona vista?
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
Per anar tirant endavant, potser?
T'apuntes a la diada d?Estellés per a demà?
Jo tot i les vacances blocaires, ja ho he fet!!!
Tens raó, per tirar endavant. A més, les coses no són pas blanques o negres.
Bon poema, però m'agrada més el comentari. Això de l'escuma, però, és molt líric.
Cert que jugues amb l'avantatge que empres tres símils enlloc d'un. Amb tot, els teus són molt bons, Helena.
Allò de anar anant (i sense tir ni tret, ai las) és, amiga Bonals, com pecar sense profit
(i sense suc)...
[Una abraçada delitosa, amiga.
I gràcies per la teua dedicació cap a les meues coses.
Pere]
Publica un comentari a l'entrada