Hi ha somnis que no estrenen mai riqueses,
cauen retuts en joies que ens aclamen
com un estrany desvetllament de l’herba
en un riu sense dany en contrades tranquil·les:
no els mata la consciència en oferir-se el dia
perquè ens prenen el cor com belles carns antigues
en olis que enfosqueixen el llenç de cels llombards.
Qui ens reconeix llavors, malats d’altres nostàlgies,
havent malmès l’espai de tanta llum precària
com inunda les coses que toquem i mengem?
Pou de glaç descobert a peu de carretera,
preserven l’avenir que haurem abandonat.
RAFART, Susanna Pou de glaç dins Imparables. Una antologia
Hi ha somnis que no són opulents, sinó més aviat continguts, “joies” tranquil·les, sense perill. No decauen en començar la vida, sinó que ens conquereixen entremesclant terra, “carns”, i “cels”. Aleshores, qui els reconeix en nosaltres, quan tota la llum que conservem és la que fa una bombeta, per exemple, i els hem oblidat? Aquests somnis són com “un pou de glaç” al peu del camí, tot preservant l’avenir, que no és més que un resultat del passat. Un pou de glaç que no seria res més que la poesia, un cop més, que conserva tant com pot el passat per a nosaltres, i el projecta al futur que semblava acabat. "A demain sur la lune", que diu la cançó d'Adamo.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
5 comentaris:
Els somnis molt sovint es queden sense estrenar riqueses com diu el poema, perquè són somnis, no es mateialitzen, ni es porten a la pràctica, però hi són, existeixen, formen part del nostre jo. Sense ells seria molt difícil encarar la vida. És veritat que de vegades no els sabem aprofitar i els hem malmés però mai ens abandones, queden com pou de glaç esperant millor moment "preserven l'avenir que haurem abandonat".
En aquest sentit veig que sempre hi ha una mica d'optimisme, una segona oportunitat per a tirar endavant.
Helena, et promet, seguir a Notes vistes, però quan ho intente ja se m'ha esgotat el temps d'Internet. Dintre de poc crec que ja podre disposar de temps total i serà més fàcil. Amb paciència tot arriba!!!
Una abraçada
Gràcies, Joana.
Ahir vaig anar a la manifestació a defensar un altre somni...
D'on t'ha vingut el record d'Adamo? Ja ni el recordava!!!
somnis, bufff, els meus solen ser pesadilles...
Zel: m'embadaleix aquesta cançó d'Adamo, cosa de no dir.
Els somnis es basen en allò que desitges i allò que tems, per tant uns serien somnis i els altres malsons. Espero que no en tinguis gaires!
Publica un comentari a l'entrada