UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 15 de juliol de 2010

Escampades a la taula
dibuixen abstractes mapes, les molles,
camins il.legibles de tendresa
entre dos plats.
I presencien geloses l’art,
de vegades absent de paraules,
d’estimar-nos.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (38)

Hi ha una comparació entre el seu art d’estimar i el dibuix de les molles, abstracte en el que diu, com un mapa, com ells dos sense parlar. Les molles podrien ser com les lletres dels poemes, geloses perquè prescindeixen d'elles.“camins il·legibles de tendresa/ entre dos plats”, allò que no es pot explicar ni en aquests poemes tan bells. De totes maneres, hi ha qui té la tesi (Alberoni) que l’amor no es pot aprendre, no és un art. Hi és o no hi és, i evidentment aquí hi és.

4 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

les paraules sempre cercant camins per explicar fins i tot el que no es pot explicar, sempre hi haurà un buit on la paraula no hi pot entrar..l'eterna condemna de Sísif una vegada i altra intentant l'impossible, sense descans, eternament..

... sort però, de les paraules....!

Helena Bonals ha dit...

Molt maco, lolita! És veritat, sort de les paraules, i del silenci entre les paraules.

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies, gràcies i gràcies

Joana ha dit...

Helena, mil gràcies. una simbiosi perfecta entre el poma i la image que suggereix que tan bé ens expliques al teu comentari.