UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 6 de juliol de 2010


Convit estiuenc del bloc Uendos, Greixets i Maremortes

El banc romàntic:
abstracció sobre blanc,
natura al fons.

BONALS, Helena

16 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

abstracció sobre blanc..
m'agrada molt!

lolita lagarto ha dit...

abstracció sobre blanc, negre sobre blanc.. tot, tot dins un instant...
molt bonic!

Helena Bonals ha dit...

Lolita:
El teu comentari afalagador no surt al meu bloc. Com pot ser???

Elvira FR ha dit...

Molt maco...

lolita lagarto ha dit...

Helena, no sé que passa avui a Blogger, però hi ha un bon embolic amb els comentaris a diferents blogs!
t'havia escrit un comentari i com ha desaparegut te n'he fet un altre.
Bé, ja no repetiré comentari...


paraula de comprovació: dismsque

Helena Bonals ha dit...

Gràcies Lolita i Elvira. Molt de tant en tant m'agrada d'escriure'ls jo, els poemes. Aquest és el primer que incloc a la pàgina principal.

Al final hen sortit tots els missatges!

Helena Bonals ha dit...

Lolita:
Has vist el meu comentari que no ha sortit al teu bloc?? Em sap greu que no aparegui.

Joana ha dit...

Ai va,Helena,estàs totalment inspirada.M'encanta,és unamera vella.

Helena Bonals ha dit...

La meravella és en el lector!
Moltes gràcies.

Florenci Salesas ha dit...

Els teus pocs intents poètics són molt especials. ES reconeixen de lluny. Són, d'entrada, austers com una mala cosa, molt clars, sense matèria extra. Descripció aparentment pura i dura. Sembla com si n'haguessis fet un munt de poemes i et concentressis en el que és essencial, com si ja no et calgués perdre el temps en refistolamentes innecessàries. És una senyal de maduresa sorprenent. No hi ha greix que distregui, tot és proteïna. Però hi ha on clavar la dent. En aquest cas "abstracció sobre blanc" és el veers que aporta ambigüitat, subjectivisme, enmig les altres. Aconsegueix que ambdues adquierixin un sentit diferent. Per tant, ja no és una pura descripció sinó un convit a reflexionar. Potser no cal buscar-ho tantes coses, però el que és ben segur és que té personalitat, cosa que n poden dir tots els poetes.

Molt bé!

Helena Bonals ha dit...

Moltíssimes gràcies, Florenci!

La veritat és que els poemes em brollen amb facilitat, tanta que desconfio. "M'escric a sobre", em moro de ganes d'escriure, que diu el Jaume Cabré que li passa.

I un secret: en el fons el que faig és una interpretació més en forma de poema, basant-me en la foto.

Joana ha dit...

Doncs, si és així tirar de cap a la piscina!!!
Vinga, ara que estàs inspirada, t'animes a seguir haikus?

Helena Bonals ha dit...

Uix, no pas, Joana! És molt esporàdica, la meva capacitat de fer poemes. Haig de tenir alguna cosa per dir. Si vols planteja'm una foto com la del Francesc Mompó, a veure si m'inspiro.

Joana ha dit...

La foto ja la tens al seu lloc.
Una abraçada

Alyebard ha dit...

Les ombres
resseguiran
als futurs amants

Helena Bonals ha dit...

Alyebard:

Molt bé el teu! Ja l'has penjat al teu bloc i enviat al del Francesc Mompó?