UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 4 de juliol de 2010

XIX

A les mans l’espill on s’encén la flaire del cos jove.
Adore el seu balbuceig.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

L’espill seria la poesia que reflecteix la realitat, o el passat d’on ve la “flaire del cos jove”. Adora la seva timidesa d’adolescent, ara que és un poeta consagrat. La qual cosa és com estimar aquests poemes tan curts, d'alguna manera.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Pel que sembla es tracta d'un espill que ens transporta cap un temps passat.
Sempre m'ha resultat difícil interpretar Bessó.
Gràcies, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Aquest no costa massa, Joana, crec. Tampoc estic completament segura de la meva interpretació, però m'agrada.

Pere Bessó ha dit...

És una interpretació correcta, Joana, perquè té coherència, més enllà de l'anécdota i el que hagués volgut dir...
I t'agraesc de debó la teua entrega al meu treball poètic.
Sens dubte ets una de les bones lectores que tot poeta necessita en l'altra cara de l'espill.
Permeteix-me una abraçada.
Pere

Pere Bessó ha dit...

Helena:
un poeta consagrat, jo?
Molts anys ha que decidí deixar de banda l'aldarull i pagar penyora per dedicar els destemps a la Poesia, sense els entrebancs fatus. Preferesc ser reconegut per lectors/ores interessants. Això sí paga la pena.
Pere