UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 1 de març del 2012

Túnels

Els túnels del temps 
ens porten a llocs ben foscos, 
amb futurs sense aire. 

Més val que en triem un altre túnel. 


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TÚNELES

Los túneles del tiempo
nos llevan hacia sitios muy oscuros,
con futuros sin aire.

Mejor seleccionamos otro túnel.


MUELA SOPEÑA, Ana  dins Laberint de pluja



Tant el passat com el futur esdevenen foscos, estrets, en últim terme. Ni el sol del passat ni la lluna del futur, que diu Paul Auster: no hi havia res i no hi haurà res. Millor que seleccionem un túnel com el de la poesia, que sol transcendir el curs del temps, la vida.



5 comentaris:

Rafel ha dit...

Anar assajant sense estar segurs on ens portarà el nou túnel.

Helena Bonals ha dit...

Sí, Rafel, el risc de provar un nou túnel, amb l'exigència de la poesia.

Joana ha dit...

Molt encertada la cita d'auster, se li escau molt a aquest haiku d'Ana.

Mil gràcies, helena. Vaig llegint a poc a poc

El porquet ha dit...

I a poder ser, millor no agafar túnels i prendre camins i senders ben bonics, il·luminats i curulls de paisatges i muntanyes!

Helena Bonals ha dit...

porquet: a vegades hem de passar per túnels per força, però és millor el que tu dius.