UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 10 de març de 2012

L'estrella es mirava
a l'aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.

Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.

XIRINACS, Olga. Marina (1998), dins Óssa Major.

L'estrella del cel "es mirava", es reflectia en la superfície del mar. D'aquí no passava, com el ser celestial, que no té desitjos, que és de tornada de tot. Però "Un vespre va caure", va submergir-se en el mar finalment, va esdevenir humana, "perquè la cridava/ l'estrella de mar", la seva parella a la terra, la seva correspondència poètica.

Poema escollit per representar Olga Xirinacs a l'exposició "Dones poetes" al Palau Robert, del 7 de març al 29 d'abril de 2012.

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Oooh! M'ha encantat! Preciós! Com sempre un plaer passar per aquí!

Helena Bonals ha dit...

I per a mi un goig de tenir-te per aquí!

fanal blau ha dit...

No me la perdré pas!
Preciós!

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: vés-hi preparada per llegir poemes a peu dret. És molt interessant. Si vols informació de les dotze poetes per a tu, mira't internet.