UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 16 de març de 2012

T'espero encara.
Envia'm la paraula
cel, la més blava.

KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

La veu poètica espera l'altra persona, com si es trobés assegut en un bar i l'altra no hi fós, però el cert és que l'espera ha de ser de molt de temps, de tota una vida. Espera l'amor que no es pot fer realitat, que és immaterial i blau. Que vulgui que li enviï "la paraula/ cel" és perquè per escrit és més romàntic sempre, segurament inclosa dins d'un vers aquesta paraula. El lirisme d'aquest poema em colpeix, és molt semblant als poemes d'Edat Roja de Margarit, els millors que he llegit mai.

8 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Em fa l'efecte que en aquest bar tancaran tard.

Helena Bonals ha dit...

Potser empalmaran amb el dia següent i tot!

Jordi Dorca ha dit...

Hi posarem paciència.

El porquet ha dit...

Com sempre, una interpretació que m'encanta (personalment jo solet en sóc incapaç)

Anònim ha dit...

preciós!

Coralet

Helena Bonals ha dit...

Jordi: la paciència deu ser mare de l'art!

Porquet: si jo puc tu també, amb l'afició que hi tens!

Coralet: si ho trobes preciós és culpa del Jordi, bàsicament.

Joana Navarro ha dit...

L'esperança mai mor.

Enhorabona a tots dos!!!

Helena Bonals ha dit...

Enhorabona al Jordi.