UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 28 de febrer de 2012

Cingles de lluna:
venes avall la blanca
amor que em sotja.

Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012

En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Aquest m'agrada força, però em costava interpretar-lo. El comentari és millor que el haiku. Sens dubte.

Jordi Dorca ha dit...

Molt bona interpretació. Insisteixo.

Helena Bonals ha dit...

Jordi: no havia vist el teu segon comentari. T'ho agraeixo molt.

El porquet ha dit...

Signo totes i cada una de les paraules d'ambdós comentaris d'en Jordi! Boníssima!

Helena Bonals ha dit...

porquet: gràcies per l'èmfasi! No és inqüestionable, però és el meu intent d'entendre.