Els túnels del temps
ens porten a llocs ben foscos,
amb futurs sense aire.
Més val que en triem un altre túnel.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TÚNELES
Los túneles del tiempo
nos llevan hacia sitios muy oscuros,
con futuros sin aire.
Mejor seleccionamos otro túnel.
MUELA SOPEÑA, Ana dins Laberint de pluja
Tant el passat com el futur esdevenen foscos, estrets, en últim terme. Ni el sol del passat ni la lluna del futur, que diu Paul Auster: no hi havia res i no hi haurà res. Millor que seleccionem un túnel com el de la poesia, que sol transcendir el curs del temps, la vida.
Fa 2 dies
Entrades
5 comentaris:
Anar assajant sense estar segurs on ens portarà el nou túnel.
Sí, Rafel, el risc de provar un nou túnel, amb l'exigència de la poesia.
Molt encertada la cita d'auster, se li escau molt a aquest haiku d'Ana.
Mil gràcies, helena. Vaig llegint a poc a poc
I a poder ser, millor no agafar túnels i prendre camins i senders ben bonics, il·luminats i curulls de paisatges i muntanyes!
porquet: a vegades hem de passar per túnels per força, però és millor el que tu dius.
Publica un comentari a l'entrada