UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 21 de març de 2012

Quatre paraules


Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
COMADIRA, Narcís, per al Dia Mundial de la Poesia, 21 de març del 2012
Quatre paraules, com les quatre pedres de la imatge del Dia Mundial de la Poesia. Les pedres arrodonides que són el que queda després de l'erosió del temps, la poesia que és un element abstracte, ferm i que no caduca. "Mig en somnis", com sol sorgir la poesia, entre la vigília i el son, metafòrics o no, un àngel diu a la veu poètica els quatre motius sobre els quals l'exhorta a fer poesia. "món, país, llengua, amor". El món que va malament, per un cantó. El país, amb el problema de la identitat que molts no senten. La llengua, tan feta malbé que li "trenca l'ànima". Quan ja no pot escriure més pel dolor, l'àngel li diu que faci servir el motiu de l'amor, relacionant-lo amb els altres tres motius, i que els poemes se li reproduïran de manera exponencial. Perquè l'amor és la base de la poesia, amb la poesia estimes i et fas estimar.



10 comentaris:

fanal blau ha dit...

L'he llegit a casa la novesflors, he pensat que era un poema que anava com anell al dit pel dia d'avui, i també l'he penjat a casa!
Per la poesia!

Jordi Dorca ha dit...

L'heu ben encertat, aquest poema.

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: quina coincidència! Comadira m'agrada molt.

Jordi: li ha sortit molt bé aquest poema, al poeta, com sol passar amb les obres per encàrrec.

Sílvia ha dit...

Ben escollit, s'hi escau. I, a sobre, és un poema brillant.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia: és brillant com ho sol ser Comadira!

Dafne ha dit...

L'amor és la base de tot; malgrat l'home s'entesti en obviar-ho.
M'agrada molt com has tractat el poema!!!

lolita lagarto ha dit...

un poema magnífic.
escriure amor o no escriure:)

montse ha dit...

Un poema que no et deixa indiferent.

Helena Bonals ha dit...

Dafne: gràcies per valorar el meu escrit!

lolita: escriure amb amor o no escriure.

montse: a mi tampoc em deixa indiferent, ni conec ningú que li deixi.

Rafel ha dit...

Quin gran poema.
Ja necessitem sempre tenir a prop un àngel que posi, com fina pluja, una patina d'amor al que fem i escrivim.