UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 3 de març de 2012



Pels ulls. Als llavis.
No espill. He viscut
segles d'amor sens tu. 



KARSTEN per als Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012 


"L'amor entra pels ulls i els ulls el xerren", diu una de les dites que ha recollit Víctor Pàmies. Podríem afegir que els llavis, amb el bes, el poden manifestar. No en un espill, no és pas en la poesia, sinó que és real. La veu poètica ha viscut segles d'amor, en una hipérbole, sense la poesia. És molt més real aquest amor que qualsevol poema.



10 comentaris:

El porquet ha dit...

Ras i curt... i bo! Bon cap de setmana!

Helena Bonals ha dit...

El poema és molt bo, i el meu comentari voldria fer-li justícia!

Gràcies, porquet!

Jordi Dorca ha dit...

Helena, perdona. He fet números i jo diria que el mot "segles" hauria d'anar al segon vers.

Helena Bonals ha dit...

Jordi: és veritat! Però a la segona línia no hi cap. És una llàstima. No sé si es podria apriar.

Jordi Dorca ha dit...

Un altre excel·lent comentari. Lluiria molt en una presentació.
Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

En una presentació lluïrien tots els seus poemes! M'agrada molt de comentar el Karsten.

Joana Navarro ha dit...

Un altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!

Fantàstics tots dos!!!

B7s

Joana Navarro ha dit...

Un altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!

Fantàstics tots dos!!!

B7s

Jordi Dorca ha dit...

I tant, Joana. I quin tip de pedalar! No caldrien les Aerolínies, oi?

Helena Bonals ha dit...

Estaria bé un tricicle, posats a demanar.