UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 29 de març de 2012

Aigua al solatge
el greny golut volia,
ans no la pluja.

KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

L'escletxa entre les roques, el greny, desitjava aigua que s'afegís al solatge, el pòsit que deixa un líquid. Però no volia pas la pluja que ho amara tot. Si reguem massa l'arbre pot ser que aquest deixi de fer fruits, deia Joan Corbella. En el fons, mai som contents, ni per poc ni per massa.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

O el secret està en la justa mesura! ;p

Helena Bonals ha dit...

porquet: m'agradaria saber-ne més de la justa mesura, em costa molt, personalment.

Sílvia ha dit...

El greny és golut quan rep poca aigua i desganat quan plou. De vegades, les coses que costen d'aconseguir o que ens manquen són les més valorades. Penso que segons quins excessos (amb moderació) també són bons.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia: els excessos poden formar part del terme mig, que no seria altra cosa que anar d'un extrem a l'altre, a vegades. El terme mig no és exactament al mig.

Jordi Dorca ha dit...

M'apunto al que diu la Sílvia.

Helena Bonals ha dit...

Jo em sembla que també m'hi apunto, al que diu la Sílvia. Tenir massa èxit et fa perdre interès pel que has aconseguit. A mi, com que tot em costa molt, també ho valoro molt.