UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 13 de març de 2012

Eixint de l'arna
les abelles comprenen
el vast silenci.

KARSTEN, dins Premis Kaikus Ciutat d'Olot 2012

Sortint de "l'arna", de la prosa, de la monotonia habitual, amb l'espontaneïtat, les abelles es fan conscients de la llibertat, del risc, de la creativitat que hi ha fora, del "silenci" de l'espai buit, sense les altres abelles al costat. D'allò que val la pena, en definitiva. Aquest haiku diria que és molt a l'estil dels haikus orientals, no és occidentalitzat com d'altres, per la seva senzillesa, perquè sembla que no hi passi res.

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Aquest sí, aquest m'agrada.
Tens raó: no és occidentalitzat.
Però també crec que tant en tant va bé occidentalitzar. En el bon sentit de la paraula, vull dir.

Helena Bonals ha dit...

Jo també crec que no és dolent d'occidentalitzar els poemes, també són en un altre idioma. Els de Benedetti són molt bons, encara que occidentalitzats.

Joana Navarro ha dit...

Un brindis per eixir!!! I a mi que tot i no emprar la forma SORTIR ací a Algemesí, m'agrada molt utilitzar-la, sempre acabe per desplaçar el verb eixir i m'alegra molt trobar-lo per ací!!!

Sempre hi passa quelcom, helena tot i la senzillesa, del soroll al silenci hi ha tot un canvi perceptiu i sensorial que ens transporta per dimensions totalment diferents a les habituals!!!

Enhorabona a tots dos!!!

Helena Bonals ha dit...

La gràcia és que sembla que no hi passa res, però hi passa, Joana.

Helena Bonals ha dit...

La gràcia és que sembla que no hi passa res, però hi passa, Joana.