XIII
Els ulls ferits,
tocant
la pell de seda
quasi transparent.
CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel
Un poema ple de metonímies que parlaria sobre ell mateix: el lector és ferit per la poesia, a través de la vista, els ulls. Amb la seva visió personal, "toca" la "pell de seda" del poema, gairebé transparent, però mai del tot. Són una delícia, aquests poemes curts, que poden parlar tant de la poesia com de l'amor, o tot alhora, el poema seria una metonímia de l'amor en definitiva.
Fa 1 setmana
Entrades
9 comentaris:
M'encisen aquestes "lectures" que fas de la poesia, transmetent poesia de la poesia.
Tot i no comentar, fa molt que et llegeixo!
confitura de pot petit...
parpelles de seda són, aquestes, que intenten acariciar però que no guareixen la ferida.
Amaga l'ull
la ferida de l'anima.
Trista llangor.
No sé quin comentari vostre prefereixo més! Sou molt brillants. I tot per quatre miniversos, toca un comentari per vers.
Ferida la mirada
només queda l'abraçada
de l'estimada,
o somiada...?
Agafes el poema, l'obres en canal i arribes al moll del vers...
Des del far bona nit.
onatge
onatge: Sona malament, això de "l'obres en canal"! Però suposo que és això que dius.
Un poema adient per contestar el que jo comento.
Helena bon dia. Doncs mira que volia escriure "li fas la auto
òpsia...", però em va semblar massa fort. De tota manera el teu tall és net i profund i no deixa ferida...
Des del far bon dia.
onatge
onatge: no sé pas com es fa això que tu dius que jo faig de no deixar ferida! Deu ser casualitat.
Publica un comentari a l'entrada