UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 23 de març del 2011

XIII
Els ulls ferits,
tocant
la pell de seda
quasi transparent.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

Un poema ple de metonímies que parlaria sobre ell mateix: el lector és ferit per la poesia, a través de la vista, els ulls. Amb la seva visió personal, "toca" la "pell de seda" del poema, gairebé transparent, però mai del tot. Són una delícia, aquests poemes curts, que poden parlar tant de la poesia com de l'amor, o tot alhora, el poema seria una metonímia de l'amor en definitiva.

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

M'encisen aquestes "lectures" que fas de la poesia, transmetent poesia de la poesia.
Tot i no comentar, fa molt que et llegeixo!

lolita lagarto ha dit...

confitura de pot petit...

Olga Xirinacs ha dit...

parpelles de seda són, aquestes, que intenten acariciar però que no guareixen la ferida.

Joana ha dit...

Amaga l'ull
la ferida de l'anima.
Trista llangor.

Helena Bonals ha dit...

No sé quin comentari vostre prefereixo més! Sou molt brillants. I tot per quatre miniversos, toca un comentari per vers.

onatge ha dit...

Ferida la mirada
només queda l'abraçada
de l'estimada,
o somiada...?

Agafes el poema, l'obres en canal i arribes al moll del vers...


Des del far bona nit.
onatge

Helena Bonals ha dit...

onatge: Sona malament, això de "l'obres en canal"! Però suposo que és això que dius.
Un poema adient per contestar el que jo comento.

onatge ha dit...

Helena bon dia. Doncs mira que volia escriure "li fas la auto
òpsia...", però em va semblar massa fort. De tota manera el teu tall és net i profund i no deixa ferida...


Des del far bon dia.
onatge

Helena Bonals ha dit...

onatge: no sé pas com es fa això que tu dius que jo faig de no deixar ferida! Deu ser casualitat.