Compliment a Mercè
Els clavells s'incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre
damunt el vidre, cant.
El carrer de Montcada,
el dia del teu sant,
t'abraci, vell, galant.
Per brodar-te la gràcia
no trobo diamant.
ROSSELLÓ PÒRCEL, Bartomeu
Us fan un compliment així i declareu amor etern al poeta. Apart dels clavells que s'incendien en honor a ella, les pluges que ploren -"vidre/ damunt el vidre, cant"-, no són més que les lletres del poema, la poesia que és un vidre a través del qual es veu la realitat, realitat que ha passat prèviament pel filtre de l'enamorament. El poeta broda la gràcia que troba en ella, i no hi ha cap diamant a la seva altura. Tampoc es troba fàciment un comentari a l'altura d'aquest poema.
Fa 3 dies
Entrades
4 comentaris:
Gran poeta en Bartomeu i crec que no gaire llegit avui en dia...bon comentari...i et dic de pas bon dia ( remullat de pluja)
Com tu molt bé dius Helena, no és fàcil un comentari ni al poema ni a les teves paraules... M'agrada el maridatge.
Des del far una abraçada.
onatge
Moltes gràcies als dos. He disfrutat comentant-lo.
Identifica l'estimada amb els clavells que al seu pas es tornen més vermells a la primera estrofa; a la segona, la felicita amb el cant de la pluja que plora de felicitat en caure damunt del vidre; Tot un carrer l'abraça el dia del seu sant a la tercera, i al darrer ni amb el millor dels diamants, pot aconseguir brodar-li la gràcia, fer un poema que estiga a la seua alçada. Es tot un cant d'amor en el qual la dama s'equipara a una deessa idealitzada fins al put de que res és suficient per a lloar-la comparat amb la seua
magnitut.
M'agraden molt els poemes de Roselló-Porcel. Maria del Mar Bonet n'ha musicat alguns i són fantàstics.
Crec que el conjunt del poema, com molt bé ens expliques al teu comentari, és tot un cant a l'amor pur i etern.
Gràcies per compartir-lo
Publica un comentari a l'entrada