La dàlia
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
Primer la nit i la rosada que amb les gotes omple la dàlia, després el sol que desclou la flor. Les gotes que es tornen lletres vessades, "versos/ que el cel hagi escrit", una imatge preciosa. Els versos sempre provenen d'una cosa immaterial que s'escau més al cel que no la terra. Alhora, el poema serà "font de versos" en el lector, quan surti a la llum del sol, igual com la dàlia es desclou.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
3 comentaris:
A vegades hi ha descobriments deliciosos, com ara les bresaques que descrius, potser formades per mel bressada per l'aire a les branques.
Salut i poesia.
Has escollit un poema molt bonic de joana Raspall. Als llibres de valencià del col·legi en tenim molts d'ella perquè tracten sempre temes transversals a la temàtica que donem i als xiquets els agraden molt.
Aquest no el coneixia, també ha estat tot un descobriment per a mi.
me l'emporte per a regalar-li-lo a una amiga poeta, que hui és el seu aniversari.
Molt bonic el que ens expliques, com pempre.
Abraçades
Un poema net, clar i profund, fa respirar tot el que explica...
Des del far bona nit.
onatge
Publica un comentari a l'entrada