UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 15 de febrer de 2011

Maó a maó

Maó a maó hem malmés
la paret pairal
i un vent de ponent i lliris
corca el cor costaner.
qui farà rotllana i castell
al vel del paladar?
En quina cala maresa
o pineda muntanyenca
deixaré la cendra dels dits?

MOMPÓ, Francesc

El sostre protector, el del “vel del paladar” metafòric, i la paret, els hem destrossats “maó a maó”. El vent de ponent, que ve d’Espanya, acompanyat de lliris seductors, “corca el cor costaner”, ens acaba de fer malbé els catalans. A dalt de quina muntanya, o de quina cala, deixarà “la cendra dels dits”, allò efímer que fa amb les mans, els versos de la seva poesia. O sigui, com al principi del poema, la seva poesia reposarà sigui en la superfície de la cala, allò que indica la profunditat del mar, o l’alçada que representa la muntanya, on haurem arribat entre tots. "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores", diu Espriu.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies, helna pel comentari. Em resultava molt difícil entendre el poema i l'he llegit varies vegades abans de passar al teu comentari. Saps que m'encanta interpretar-los, però en aquest cas no puc!!!

Tire mà doncs de la teua visió. Thanks!!!

onatge ha dit...

Un bon maridatge entre tu Helena i en Francesc. Veritablement és un poema per anar-lo desfent a poc a poc i sense pressa. I després assaborir el teu comentari com un encens que perfuma les paraules...

Des del far una abraçada.
onatge

Francesc Mompó ha dit...

Genoll a terra faig acte d'agraïment per les teves paraules.
Una abraçada, Helena.

Rafel ha dit...

Bon poema metafòric del passat i present valencià.
Molt bé el comentari, vel protector, que serva la casa feta maó a maó.

El temps se'ns escola entre els dits com la cendra que se'n duu el ponent?

Helena Bonals ha dit...

Joana: el vaig escollir perquè ningú en deia ni piu, i a mi mateixa em costava de comentar. Però no és tan difícil!

Onatge: que bé que escrius, em guanyes de molt.

Francesc: idem.

Rafel: suposo que a València les coses són especialment així. El temps se'ns escola com la cendra, i tant.