UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 5 de febrer de 2011

Avui sóc
una ombra
gràcies a la teva llum.
Sóc una fulla
gràcies al
teu arbre.
Sóc un oblit
perquè al teu eco
només hi
ressona silenci.
I sóc pedra
amb les pedres
del camí.
I sóc ocell
a la flama del far.

onatge dins Poems & Blogs

"Avui sóc/ una ombra", poeta, "gràcies a la teva llum", ve a dir la veu poètica. La superfície que mostra el poema, la fulla, el vers, prové de la profunditat de les arrels de l'arbre que representa l'altre. Tot i ser present en el poema, és oblit alhora, l'altre l'ha fet fora del seu eco, del seu pensament. És "pedra amb les pedres del camí", una imatge molt determinista, la seva ànima és arrossegada pel camí de la vida. Però, en definitiva, el far de la poesia que il·lumina la foscor li permet de ser ocell alhora. Un poema amb imatges semblants, algunes van en un sentit, d'altres en el sentit contrari. Es tracta d'una reflexió global sobre una relació fa temps acabada.

8 comentaris:

Iris ha dit...

Bona crítica, Helena. jo veig que tot i la dissort de sentir-se abandonat o rebutjat per l'estimada, gràcies a ella pot sentir i aquest fet el saber qque ella hi és i alguna vegada l'ha acollit li proporciona un sentiment de conhort fins al punt de sentir-se com un ocell quan pensa amb ella.

somni i malson ha dit...

un poema basat en una fantàstica anàfora, felicitats onatge, et seguim des del gronxador

Iris ha dit...

Helena, t'havia preguntat de qui era la cita que em deixares al post de Calders!!!
Com que l'havies posat amb cometes, imaginava que no era teua i m'agradaria saber de qui és!!!

Iris ha dit...

El poema aquest es basa en l'antítesi. Els elemente deíctics, ara per ara, no ens serveixen per a comentar poemes.

Que tingues un bon dia!!!

Iris ha dit...

Aghhhhh, volia dir elements!!!

Helena Bonals ha dit...

Joana: ja t'ho vaig dir, no sé de qui és, la cita, la vaig sentir fa vint anys i m'ha quedat.

He buscat "deíctic" a tres diccionaris, també el DCVB, i res. Què vols dir???

Iris ha dit...

Als comentaris de que demanen ara a secundària als estudiants els fan buscar els elements deíctics, es a dir totes aquelles anàfores i catàfores que es refereixen als elements que apareixen anteriorment al text, o a qui es referiran després. Són els pronoms, els demostratius, la persona del verb... que serveixen per a donar-li cohesió al text. Són coses noves que els expliquen ara als estudiants per a que comenten textos des d'un punt de vista diferent al literari. A les PAU els examens de valencià i castellà demanen aquest tipus de comentaris. Modes de l'actual sistema educatiu.
Jo estic al dia pel meu fill, perquè abans de tot açò, res de res!!!
Espere haver-me explicat.

Una abraçada

onatge ha dit...

Helena, el modest poema et dóna les gràcies que t'hagis fixat en ell. És un poema escrit tal com raja, com tots els que escric. De fet només embasto paraules amb fil de sentiments....

Des del far una abraçada.
onatge