UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 27 de febrer de 2011

Catúfol de la roda

Donde yo aún aprendo a seguir la rueda
Pureza Canelo

Visc de la flama somorta de l’espelma
en aquesta foguera que la soledat cobreix:
no cal que siga nit de joans en la llacuna
perquè els timons cremen al meu pit.

BESSÓ, Pere (Poema inèdit, 22 febrer 2011)

Un catúfol és cada un dels recipients en un mecanisme per extreure aigua d'un pou. Amb el poema la veu poètica extreu aigua del seu pou interior, la "flama somorta" de l'espelma, el record que li queda del passat. Al mateix temps, la soledat cobreix, reprimeix, en el seu exterior, tota foguera que pugui sentir actualment. No fa falta que sigui Sant Joan a fora, perquè el seu interior cremi. La veu poètica aprèn, en definitiva, el mecanisme de la roda que el porta a allò profund dins seu, allò que no acabarà de conèixer mai del tot.

8 comentaris:

Iris ha dit...

Magnífic poema i excel·lent comentari. la força que guia la nostra vida hi és al nostre interior, si la bsquem fora segurament ensopegarem moltes vegades amb la mateixa pedra.

No podem estar sembre buscant fora el que no tenim ben endins.

Bon diumenge!

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Joana. A mi també em costa Bessó, però amb aquest hi he connectat.

onatge ha dit...

Helena fas una autòpsia viva al poema, i en fas respirar tota la força i tota la vida...

Des del far una abraçada.
onatge

Helena Bonals ha dit...

onatge:

Gràcies. He llegit els últims poemes al teu bloc, m'agraden però no sempre sóc "en vena" de comentar-los!

Pere Bessó ha dit...

Gràcies, Iris, Onatge per la vostra lectura.
I atu, amiga Helena, què puc dir-te? Les teues lectures dels meus textos m'enriqueixen, per tal como moltes voltes jo creia/volia expressar tota una altra cosa. Però la lectura de la Bonals és sempre acurada, polida, autònoma i, per damunt de tot, intel·ligent, amb el punt de tast d'allò més sensible.
T'estàs convertint en la meua lectora favorita. D'alguna manera l'altra cara de l'espill per a llegir el Pere Bessó.
Un bes petó.
Pere

Irissainzsainz ha dit...

Ohhhhhhhhh!!! Quina meravella,Helena de poder comptar amb l'admiració del senyor Bessó!!!

Iris ha dit...

Quina cosa més rara que surt al comentari, sóc Iris, eh. Vull dir; Joana.

Helena Bonals ha dit...

Sí que fa il·lusió, Joana. Com tu dius, és un geni.