Esclavituds...
Només podem
ser esclaus de
nosaltres mateixos,
després ens farem
addictes a les
esclavituds...
Som lliures,
però també
ho hem de ser
de nosaltres.
Els límits
de vegades
són limitats...
Onatge dins el bloc Onatges
El veritable enemic és l’enemic interior, venia a dir Forster. La passió converteix l’obligació en goig. El que hem escollit lliurement, ja es convertirà en una addicció, un vici impune, amb el temps. Hem de mirar de superar les nostres limitacions, la nostra por, perquè ens empresonen. Jo hi afegeixo: hem de volar, pràcticament tocant a terra, sempre.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
3 comentaris:
un comentari molt encertat, la pitjor lluita i la que millor hauríem de saber véncer és la interior, la que mantenim contra nosaltres mateix
Helena has destil•lat bones paraules del meu humil poema. Ho remataria dient, que només nosaltres mateixos ens podem fer esclaus...
Gràcies per la teva companyia.
No tinc la teva adreça electrònica (et vull enviar un pernil), et deixo la meva aquí si ets tan amable i m’envies només un mot.
onatge@gmail.com
Des del far una abraçada sense esclavitud.
onatge
L'ombra es converteix en el major enemic de l'ésser humà: la té i no sap que la té, ni la coneix. Ens limitem a causa de les pors. Ens fem esclaus de nosaltres i només ho copsem quan ens manca aquesta part de l'esperit.
Publica un comentari a l'entrada