UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 31 de gener de 2011

Vibracions

(selecció de dos poemes de Joan Salvat-Papasseit)

Dolça recança:
l'ànima del Poeta
al teu ventall.

Un cop és fet el poema, deixa de ser de l'autor, d'aquí la "dolça recança". El ventall són les interpretacions que es fan d'un únic nucli, la poesia del Poeta (així, en majúscules). L'ànima del poeta reviu en el lector, en definitiva, que vibra amb el poema.

La pluja rosega el vidre
glaçat...
Quantes molles hi deixa!

Malgrat que el vidre és compacte i glaçat, la pluja, lleugera com és, deixa emprempta en ell. Les "molles" del lector del poema, que sempre altera la idea inicial, fent-la una mica menys transparent, paradoxalment, tot i que d'entrada elimina el glaç. La bona interpretació fa pensar més encara, genera més preguntes.

3 comentaris:

Iris ha dit...

Molt bona, la teua selecció i la interpretació que en fas.
Vas anar a l'expo de la seua obra? Com va ser? Quina enveja. El que hauria donat jo per ser-hi. Admire aquest gran poeta.

Helena Bonals ha dit...

Va ser massa. El Ferran Gadea va fer una conferència magistral, i l'exposició era atractiva. "Sigueu almenys, cadascú de vosaltres, una cuca de llum" (no recordo les paraules exactes). "No coneguéssiu altre majestat que aquelles de les intel·ligències actives". "Si junt un cel calent us ha sigut donat un zenit i una mar blava, no per això reposeu. Us ha sigut donat perquè us ho mereixéssiu".

Josep ha dit...

Joan Salvat-Papasseit, això sí que són paraules majors.