UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 23 de gener de 2011

El mapa en blanc

Llençols,
arrugats vestigis del desig.
Orografia amb valls i rius:
nit aspra. Somni del cos,
mentre passava, figurada,
la vida de puntetes a frec
d’una besada.
-------------------Sento,
en la pell,
un caliu fred: l'absència.
I una set de nord
que no em deixa badar
boca:
l'agonia d'un mapa en blanc.

SOLÀ COLL, Jordi, dins el bloc El far a trenc d'alba

Diu margarit, dins "Final de recital", que "estimar és ser distant./L'amor és ser estranger". És una paradoxa, com diu Iris, una oxymoron, "d'un caliu fred, l'absència". S'estima més en la distància, en l'absència temporal que no pas quan s'està enganxat amb l'altre.

La imatge del mapa en blanc també és una meravella, no tens ni rastre de per on has d'anar, però continues buscant el nord, el far que dóna títol al bloc on hi surt aquest poema. Alhora, es relaciona amb l'"Orografia amb valls i rius" del principi: en els dos casos una imatge d'allò físic, d'allò material d'una relació, al mateix temps "somni del cos", perquè un mapa és una cosa abstracta, al capdavall. "mentre passava, figurada,/ la vida de puntetes a frec d’una besada": potser a través de la poesia ("paraules que han besat els llavis d'una dona" de Raimon Gil Sora, dins versos.cat i en aquest bloc). És la vida que passa figurada, transformada en el poema. El mapa en blanc que és la vida, l'agonia, en definitiva, és la imatge de la nostra ceguesa, la de "mentre comprenien savis dits de cec" d'Espriu.

7 comentaris:

Iris ha dit...

Com pots dir que el meu és millor!!! Simplement l'hem analitzat a partir de diferents punts de vista.
Les teues associacions resulten molt colpidores i encertades.
M'agrada molt Helena.
Ahir quan vaig escriure el meu comentari al blog de Jordi no havia llegit el teu. Darrerament és el que faig per a que no em puguen influir i va ser després quan vaig veure que tu també l'anaves a comentar.
Vaig pensar que millor, així sempre podem oferir difernts interpretacions, que es complementen i enriqueixen el poema.
Magnífic el teu comentari, de debó.

Iris ha dit...

Helena, ja he copiat i pgat el teu comentari a la plantilla del teler unes quantes vegades i no hi ha manera!!! Quan vaig a publicar m'apareix un error no no puc fer res!!! Així que no podré juntar-los, però estaran molt a prop!!!

Helena Bonals ha dit...

A mi també em passa, crec que és un embolic amb tants enllaços.

Helena Bonals ha dit...

Ja ho he arreglat, em sembla, Iris. Em faria il·lusió que el pengessis!

Iris ha dit...

Fet!!!!
no sé per quin motiu no hi havia manera de publicar-lo. ja l'he afegit!!!
Res millor que una poètica compartida, com la del Bessó, he,he!!!

Jordi Solà Coll ha dit...

Gràcies per l'extens comentari que dediques al poema. Pel que fa al que dius, recalcar, en coincidir amb tu, que la distància apropa. És una idea que, d'alguna manera, sempre m'ha acompanyat.

Jordi Dorca ha dit...

Poemes com aquests són els que fan digna, molt digna i estimable, la nostra llengua històrica.
I ens acaronen,
tan suau n'és el tacte.