UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 7 de gener de 2011

Sílvia Lluna

He dibuixat tantes vegades el teu nom als núvols
Que m’és impossible no jugar amb les seves lletres
I no fer plorar i plorar alhora.

He resseguit tantes vegades el teu cos al vent
Que m’és impossible deixar immòbils les mans
I no fer ombres xineses amb la teva figura.

He gravat tantes vegades el teu somriure a la sorra
Que m’és impossible esborrar-lo de nou
Per moltes vegades que intenti no fer-ho.

He descobert tantes vegades el teu esguard a l’horitzó
Que m’és impossible excloure’l de mi
Per molt que no vulgui tornar al camí d’antuvi.

T’he inventat tantes vegades
Que haig de reconèixer que l’únic que es mentida
En aquest poema
Ets tu.....

MARTÍNEZ, Quim, dins versos.cat

Voler repetir una vivència és senyal d'haver estat feliç. Però repetir el nom d'una persona fins la sacietat, pot fer que l'acabem oblidant. "A vision dies from being too long stared at", diu el poema de Dannie Abse. Al final l'únic fals és aquell pretesament estimat. I aleshores el seu nom esdevé imborrable en la sorra al mateix temps que és absent en el cor del poeta, una paradoxa més, com la lluna del títol, que també és absent, llunyana.

7 comentaris:

Arlequí ha dit...

Un poema molt bonic!
L'autor si vol ser l'escriptor del blog Antaviana del gener, em pot escriure un correu a rcanovalls@gmail.com.

Helena Bonals ha dit...

Arlequí:

Crec que és millor que plantegis això directament al bloc versos.cat.

Gràcies pel comentari!

Iris ha dit...

M'agrada molt, però sobretot m'agrada com s'acaba, com se n'adona de la mentida en la que ha viscut tant de temps, una invenció com tantes altres, que l'ha fet viure uns moments idílics i perfectes, això sí, però finalment ho sap veure, ho reconeix.

chuscartes ha dit...

Aquest poema em fereix, perquè em reconec molt amb les seves imatges. Gràcies per fer-nos descobrir la seva bellesa.

Alyebard ha dit...

Aquest comentari m'ha arribat molt a dins. Quanta raó!

Helena Bonals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena Bonals ha dit...

Alyebard:
Jo com sempre no sé que penso d'aquesta manera fins que no ho escric.