UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 2 de gener de 2011

Cada barri

De lluny, vam venir del sud
sense res més que nosaltres.
Humils, no teníem res,
però tots junts no érem pobres.
De totxos vam fer parets,
de dignitat, barricades.
Del fang, amb les nostres mans,
vam aixecar cada barri.

Ácozar, Pol dins el bloc El quadern blanc

La immigració que prové d’Andalusia, que va arribar despullada de qualsevol riquesa, que començava de zero, malgrat tot era rica en humanitat. De la mateixa manera com construïa cases físicament, de forma immaterial lluitava pels seus drets, amb la dignitat traduïda en barricades. Com es fa amb el fang, amb les mans, i enfonsant-se en el fang, van “aixecar cada barri”. També aquest poema és fet de paraules com una casa és feta de maons, en defensa d’aquells qui són com el poeta, dels que lluiten.

3 comentaris:

Iris ha dit...

Molt interessant tot el que comentes, Helena. M'agrada molt com l'has enfocat!!!

Helena Bonals ha dit...

No tenia gaire secret, el poema, però tampoc era banal. Es pot ser molt bo sense ser misteriós, com ho pretenia l'Alberto Caeiro de Fernando Pessoa.

La Montserrat Gudiol, pintora, no sap si el que acaba de pintar és bo fins que la gent propera no li ho diuen. Jo també espero els vostres comentaris, sobretot els teus, Iris, per aconseguir una certa seguretat, més enllà de la vanitat que t'elogiïn. Moltes gràcies!

Rafel ha dit...

Ben significatiu fer la "casa" amb les pròpies mans, perquè la sents molt més teva.