Nissaga
Plora pel nen
que ja no tens,
acarona - si vols -
la cicatriu de la cesària
quan el trobis a faltar.
Així, dura, recta,
perfecta com ets,
recordaràs que sóc
com tu, a l'altra banda del mirall
MEYERHOFER i RIBAS, Rafael, dins el bloc Esquitxos
Quan un poeta ha engendrat un poema, aquest deixa de ser seu. Hi ha una personificació de la cicatriu de la cesària per un cantó, de la poesia per un altre. Poesia que plora pel poema que ja no omple, del qual només en resta la cicatriu, els versos escrits. “dura, recta/ perfecta” com és la ferida de la idea poètica, aquesta ha de recordar que darrere el mirall del poema, hi ha la nova idea en el lector, que val tant com la idea primigènia, que pot ferir tant com ella. La nissaga serien el conjunt de poemes que ha creat el poeta.
Fa 1 setmana
Entrades
9 comentaris:
M'encanta com d'un poema que jo vaig trobar tant dur per la pèrdua que expressa en puguis fer un comentari sobre l'ars poetica i trobar-lo tant escaient. Gràcies Helena!
Totalment d'acord amb el que esmenta Alyebard.
Mai l'hauria relacionat amb la genesi del poema, però després de llegir el teu comentari me n'adone que resulta d'allò més adient.
Moltes gràcies.
Un plaer llegit-te, com sempre.
I ara una pregunta. Com t'agrada més l'haiku que vull penjar al blog. Així?
Dolls d'aigua clara,
nàufregs d'enyor i dolor,
em naden la pell.
O així?
Dolls d'aigua clara,
orfes d'enyor i dolor,
em naden la pell.
Helena, gràcies per aquesta feina tan bona.Felicitats, m'encanta que comentis els meus poemes.
Alyebard:
Em pots fer cinc cèntims de com tu
el veus, el poema? A mi em costa una mica, encara, la segona frase.
Rafael: és tot un repte de comentar-te, crec que d'aquest poema no me'n surto pas del tot.
Joana:
Prefereixo "orfes", perquè nàufregs" redunda massa amb el tema de l'aigua. És molt refrescant, alliberant, aquest haiku!
Gràcies, ara el penge!!!
Barthes afirmava que el text no era immòbil, ans que romania en moviment, i que aquest "moure's" era com una travessia. El text, en aquest sentit, explicita l'autor,
és una metàfora del jo plural. Ell parla de "xarxa" D'una construcció del sentit a partir de la pluralitat de lectors, que posen el text en moviment...
Com sempre un plaer llegir-te..., Helena.
Jo a vegades sóc molt literal amb la poesia, no sóc capaç com tu de veure-hi més enllà. Per mi expressa el dolor patern, enfront del dolor matern per la pèrdua d'un nadó nou nat. Arribat a nàixer (la cesària) però que no ha sobreviscut. La cicatriu recordarà sempre el fill absent als dos i els dos son en una banda del mirall ( la vida) i el fill a l'altre ( la mort). Jo es que no dono per a gaire més...
Per a mi també expressa el dolor per la pèrdua d'un fill -literal o metafòrica-, no acabo d'entendre aquesta interpretació que fas, suposo que em falta nivell literari :) està clar que he de llegir molt més...
abraçada i poesia!
per cert, Helena, quan dius la segona frase, a què et refereixes? al segon vers?
Publica un comentari a l'entrada