UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Jo sols assenyalo les hores clares.
Rellotge de sol.

Ara crido per a tu, d'una en una,
les hores de pedra gravades a les nostres cames
d'infants jugant a l'era,
quan la tardor de pins domèstics i núvols casolans
obria els braços de magnòlies
i descloïa silencis de conquilla
a l'arena incomptable
de les llegendes del temps.

Les lletres eren fixades a quatre lloses
daurades de palla i clofolla de cigró.
les nostres corredisses contenien distàncies
empresonades als segles,
i jugàvem a quatre cantons
sobre la saviesa llatina.

Veig els dits de la llum resseguint els contorns
que et sobreviuen,
i com, el vent tornassolat festeja els penells
amb corrandes de falzia.

Si amidéssim tan sols les hores tendres,
que en seria de breu, el nostre pas.

XIRINACS, Olga Óssa Major

Diu Pessoa, a través de l'heterònim Alberto Caeiro, que la vida és feta de dies de sol i de dies de pluja, i que tots compten igual. Aquest fantàstic poema es titula "Jo sols assenyalo les hores clares" i acaba dient que si sols comptéssim les hores, els segons feliços d'una vida, aquesta en seria molt, de breu.

Jugant amb els contrastos entre la pedra, "la saviesa llatina", "les quatre lloses", per una banda, i la palla, "la clofolla de cigró", les lletres guixades, per l'altra. Però també els "pins domèstics", la natura domesticada, i els "núvols casolans", la casa oberta al cel, per l'altre costat. Aquesta simultanietat és pròpia de la bondat de la vida. "Tempus fugit", i la felicitat encara més.

500 entrades amb aquesta, per cert!