Àngel o dimoni no m’amago
del vici de tindre’t al costat
i omplo els balcons de domassos
i declaro dia de festa permanent
al regne dels teus passos.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (50)
És una persona, ho faci bé o malament, ella és en la seva obra. Declara el “dia de festa permanent” (és sempre feliç al seu costat), com “l’estat de benestar permanent” de Moustaki. És sempre feliç al seu costat, en un regne, del qual ella és reina, no pas com t’ho diuen en un mercat.
Fa 1 dia
Entrades
2 comentaris:
Un vici així és tan bonic com el del plaer d'encomanar la lectura o d'escriure poemes.
La felicitat pot vindre des de molts fronts i sense dubte gaudir de la persona que tens al costat i convertir el plaer en un vici agradable és la màxima meta que intentem aconseguir.
Moltes gràcies pel poema i sobretot pel teu comentari, L'has relaconat molt bé amb "L'estat de benestar permanent"
Gràcies, Joana. És veritat que la felicitat pot vindre de molts fronts.
Publica un comentari a l'entrada