Capricis
Interior d’hivern.
Fa boira. Rera els vidres, la llum
té les ales netes.
En un pitxer tinc violetes
sense perfum.
La soledat és plena de ferides
del meu rellotge, que té les sagetes
adormides.
Al cendrer, un cigarret es consum
i es torna com l’ardència dels poetes,
una mica de cendra i una mica de fum.
Màrius Torres (1933)
Interior d’hivern: a l’hivern es tendeix sempre més a l’interior, hivern que és metàfora de la mort que espera la veu poètica. A més, fa boira, la del poema sempre misteriós. “La llum té les ales netes” a l’exterior, malgrat tot la poesia viu. Les violetes no tenen perfum, i les sagetes del seu rellotge són adormides: la decadència l’envolta, enmig de la seva soledat. La imatge del cigarret és molt brillant: “es torna com l’ardència dels poetes, una mica de cendra” (la idea es consumeix en la plasmació del poema), “i una mica de fum” (sempre sol quedar reflectit allò més immaterial del poema en la interpretació). La poesia en ella mateixa és feta de capricis, no d’allò que en principi dura més, la prosa. Però al capdavall és immutable.
Fa 1 dia
Entrades
5 comentaris:
Magnific comentari, Helena.
Comunica-li a Carme la teua participació a l'homenatge a Marius Torres. Està enllaçant totes les participacions. El seu bloc és Col·lecció de moments.
B7s
Benvolguda Helena, interessant comentari sobre un poema de Màrius Torres. La seva sensibilitat de poeta acrescuda per la vida malaltissa. Potser, com que tots portem la mort dins, els poetes mñes que altres la podem escriure, detectar, apropar o conjurar. Potser, com que sabem vida i mort de M. Torres, interpretem els seus poemes en clau de mort. I no devia ser així sempre.
Per a mi, l'hivern és vida.
Abraçada.
Gràcies Helena! Ara mateix me l'emporto cap a la meva llista.
Un comentari que m'ha encantat llegir. Molt interessant.
La imatge del cigarret és fantàstica! Com l'ardència dels poetes! Ja té raó, ja. I tu també, al capdavall queda!
Benvolguda Olga:
Per a mi també l'hivern és vida, per això la composició que m'agrada més de Vivaldi és la de l'hivern.
Carme:
Moltes gràcies. És un poema que el blocaire de "Salms" ha escollit sàviament.
Estic d'acord amb la teva visió del poema Helena. Com diu l'Olga, ens ajudes a veure'l des d'una perspectiva diferent. De vegades sí que ens obsessionem massa amb la mort. És natural. M'agrada molt el que dieu de que l'hivern pot ser vida.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada